L’inici de les pràctiques a l’Institut la Vall del Tenes ha representat el primer contacte amb aquesta nova etapa del meu recorregut formatiu. Després d’haver reflexionat sobre les meves expectatives envers el Pràcticum, arribar al centre m’ha permès començar a situar-me en el context real en què es desenvoluparà la meva experiència i apropar-me, progressivament, a la tasca professional de la psicopedagogia. Aquesta primera aproximació és especialment significativa per a mi, ja que es tracta d’un institut on vaig estudiar anteriorment i que, per tant, forma part de la meva trajectòria personal.
La rebuda i l’acollida al centre han sigut un primer pas important per començar a construir aquesta nova relació amb l’entorn educatiu. Amb les primeres explicacions, observacions i consells m’he sentit molt ben acollida i disposar d’aquest espai per conèixer el funcionament del centre facilita la incorporació a les dinàmiques de treball i permet afrontar aquesta etapa amb més confiança. Alhora, aquesta primera aproximació està sent una oportunitat per començar a identificar les persones de referència, comprendre l’organització del centre i situar la funció de la psicopedagogia dins del conjunt de professionals que hi treballen.
Un dels aspectes que més m’interessa d’aquesta primera etapa és conèixer de prop la tasca de la psicopedagoga de l’institut. A través de l’observació i de l’acompanyament professional, estic comprenent millor com s’organitza la seva feina, quines necessitats educatives atén i com estableix prioritats davant les diferents situacions que es presenten en el dia a dia. També tinc ganes de conèixer com es coordina amb el professorat, l’equip directiu, les famílies i altres professionals o serveis externs, ja que entenc que la resposta educativa a les necessitats de l’alumnat requereix una mirada compartida i una actuació coordinada.
En aquest sentit, començo les pràctiques amb la idea que la intervenció psicopedagògica no es pot entendre únicament a partir de les característiques individuals de cada alumne, sinó que cal tenir en compte el conjunt de factors personals, familiars, socials i educatius que poden influir en el seu aprenentatge i benestar. Per aquest motiu, la psicopedagoga de l’institut m’ha comentat que aprofitarà la meva estada per explicar-me i ensenyar-me com es detecten les necessitats, quins recursos es mobilitzen i com es prenen decisions per afavorir la participació i el progrés de l’alumnat, així com també quines dificultats poden aparèixer en aquest procés i quines estratègies utilitzen els professionals per donar-hi resposta.
Pel que fa al meu paper com a estudiant en pràctiques, considero que és important trobar un equilibri entre l’observació, la participació i l’aprenentatge. En aquesta fase inicial, he adoptat una actitud oberta, respectuosa i receptiva, sense anticipar conclusions abans de conèixer amb més profunditat la realitat del centre. Soc conscient que la meva funció no és assumir les responsabilitats dels professionals, sinó aprendre de la seva experiència, formular preguntes, contrastar els coneixements adquirits durant el màster i participar en aquelles tasques que se’m puguin encomanar.
Aquesta nova posició també em convida a reflexionar sobre la importància de l’ètica professional. Durant les pràctiques podré entrar en contacte amb situacions personals i educatives que requereixen discreció, respecte i responsabilitat. Per això, considero fonamental tenir presents la confidencialitat de la informació, la protecció de la intimitat de l’alumnat i la necessitat d’evitar interpretacions precipitades. Entenc que aprendre a observar des d’una perspectiva psicopedagògica implica també ser conscient dels propis límits, reconèixer allò que encara desconec i demanar orientació quan sigui necessari.
D’altra banda, el fet de conèixer l’institut per la meva experiència anterior està sent una oportunitat, però també em planteja un repte personal. La familiaritat amb l’espai m’ajuda a sentir-m’hi còmoda, però no ha de condicionar la manera com interpreto el seu funcionament actual. El centre, les seves necessitats i les dinàmiques professionals han canviat, i la meva mirada com a futura psicopedagoga és necessàriament diferent de la que tenia quan hi estudiava. Per aquest motiu, em proposo mantenir una actitud crítica i reflexiva, qüestionar les meves primeres impressions i intentar comprendre les situacions des de diferents perspectives.
Aquesta primera rebuda també m’ha permès començar a concretar els aprenentatges que m’agradaria assolir al llarg del Pràcticum. M’interessa especialment desenvolupar la capacitat d’observar i analitzar les necessitats educatives, comprendre el valor del treball interdisciplinari i identificar com es poden traslladar els principis de l’educació inclusiva a la pràctica quotidiana. Al mateix temps, espero anar adquirint més seguretat a l’hora de relacionar-me amb els professionals, argumentar les meves reflexions i construir una mirada pròpia sobre la intervenció psicopedagògica.
En definitiva, aquesta primera aproximació a l’Institut la Vall del Tenes representa l’inici d’un procés d’aprenentatge en què espero anar passant d’una observació inicial a una comprensió més profunda de la realitat educativa del centre. Considero que l’acollida és el punt de partida per establir una relació de confiança amb els professionals i començar a situar-me en el context en què es desenvoluparà la meva experiència. A partir d’aquí, voldria anar recollint observacions i evidències que m’ajudin a comprendre les necessitats del centre i a relacionar-les amb els coneixements del màster.
Per acabar, aquests primers dies em porten a plantejar-me una pregunta que m’acompanyarà durant les properes setmanes: com puc aprofitar l’observació i l’acompanyament dels professionals per comprendre les necessitats reals del centre i començar a desenvolupar una mirada psicopedagògica pròpia, crítica i inclusiva? Espero que les experiències que visqui al llarg de les pràctiques m’ajudin a donar resposta a aquesta pregunta i a avançar en la construcció de la meva identitat professional.